– Matèria prima: ni cebes, ni alls tendres, ni res que no siguin autèntics calçots! Si estàs planificant una calçotada gran, et recomanem que els encomanis uns dies abans perquè no te’ls prenguin de les mans.
– Cocció: si bé és cert que hi ha moltes maneres de cuinar els calçots, una calçotada de debò es fa amb foc. Si la feu a un pis, la millor opció seria el forn, però si no, recorda que el calçot no es fa amb brasa, sinó amb flama perquè la pell de fora queda ben socarrada.
– Graella: ben endreçats en línia perquè quedin tots quedin ben cuinats. Si pots aconseguir una graella doble (de les que tanquen per sobre), els subjectaràs de manera que no es moguin i els podràs donar la volta a tots de cop. Val molt la pena la inversió!
– Conservació: imprescindible tenir paper de diari per conservar-los calentons mentre els cuinem tots!
– Presentació: et recomanem la teula, la més tradicional que, a més de bonica, és molt pràctica pel seu format allargat.
– La salsa: que no ens falti salsa de calçots que, ull viu!, no és la mateixa que el romesco ens agradi o no, ja que tot i ser molt similars, hi ha una diferència principal important i és que la de calçots no porta vinagre, presentant així un gust més dolç.
– El ritual: menjar calçots embruta bastant, així que sempre està el dilema (i preferència personal) de menjar-los amb pitet i guants o sense. T’agradi com t’agradi, si tens convidats, et recomanem que en compris per si de cas.
– Acompanyament: amanida verda, torrades amb pa amb tomàquet, caragols amb allioli, patata al caliu, carn a la brasa… I crema catalana!